Es Trenc, Mallorca

Dolça besada té gust que s'acaba,

punt i principi de viure sense tu.

Jo no sabia que també me donaries

manuals de geografia

cent dillunsos a un dibuix.

Jo què sabia d'alens que se trobaven,

de cabells que s'embullaven,

de mans i de perfums.

A

Jo no sabia que en sa nit me tastaries,

eren gustos que nedaven

entre boques i racons.

Jo no sabia que després me mataria

sa teva mirada que plora i diu que no.

A

I arriba un dia que sa vida

és un teatre que se diu felicitat,

primavera i trinaranjus amb qui més has estimat,

te regal sa meva vida i sense tu ja no me val.

I s'horabaixa la deixam passar

i me mires tan a prop que me fa mal,

que surt es sol i encara plou,

que t''estim massa i massa poc,

que no sé com ho hem d'arreglar,

que som amics, que som amants.

a

Viure sense tu, ANTÒNIA FONT