de maig 14, 2007

Els testos s'assemblen a les olles...



1 Comentaris:

Blogger Ana Rubio ha gosat dir...

Un excèntric filòsof del segle XX va parlar d'aquestes "semblances de família" com a concepte més adequat que el de "ésser".
Les coses no -són- tal o qual cosa, deia, sinó que -tenen un aire a això o allò-.
Com passa en els pareguts que hi ha entre els membres d'una família (que no són iguals ni totalment diferents, ni tots s'assemblen en el mateix), quan diem "això -és- una taula" estem dient que té un paregut amb les altres coses que anomenem taula, però ni de lluny -són- el mateix!

p.s. Sorry per la deformació professional. Era perquè sempre m'han fet gràcia aquestes semblances. Mira que m'he anat lluny dels meus arrels familiars, però fins i tot m'han arribat a reconèixer a Barcelona perquè semblo fotocòpia del meu pare! -que et digui la Belen que es va espantar quan el va veure.

Ah, Sas, i també era per saludar-la!

dilluns, 28 de maig, 2007  

Publica un comentari a l'entrada

<< Home